Reciclatge es un terme emprat de manera general per a descriure el procés d'utilització de parts o elements d'un article que són rebutjats i després d'un determinat procés poden ser usats novament, a pesar de pertànyer a alguna cosa que ja va arribar al final de la seva vida útil.
Reciclar és l'acció de tornar a introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts de residus.
Per exemple, reciclar un ordinador significa que les seves parts o les matèries primeres que formen els seus components tornen a emprar-se en la indústria de fabricació o muntatge.
També es refereix al conjunt d'activitats que pretenen reutilitzar parts d'articles que en el seu conjunt han arribat al terme de la seva vida útil, però que admeten un ús addicional per a algun dels seus components o elements.
Al procés (simple o complex, depenent del material) necessari per a disposar d'aquestes parts o elements, i preparar-los per a la seva nova utilització, se li coneix com reciclat.
La producció de mercaderies i productes, que fa créixer el consum i com a conseqüència l'augment de deixalles de divers tipus (alguns dels quals no poden simplement acumular-se o rebutjar-se, doncs representen un perill real o potencial per a la salut), ha obligat a les societats modernes a desenvolupar diferents mètodes de tractament de tals deixalles, amb el que l'aplicació del reciclatge troba justificació suficient per a posar-se en pràctica.
Punt net:
Contenidors selectius de recollida de residus; vidre, envasos de plàstic, paper i metall.
A Espanya la gestió de recollida selectiva dels envasos de plàstic, metall, briks, i dels envasos de cartró i paper per al seu reciclat, està en mans de Ecoembes (Ecoembalajes Espanya, SA), societat anònima sense ànim de lucre.
La cadena de reciclat comença quan els consumidors separen els envasos dels productes de la resta de les escombraries i els dipositen en els diferents contenidors.
Existeixen tres tipus de contenidors de reciclatge, amb diferents colors:
Contenidor groc (envasos):
En aquest s'han de dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, tarrinas, borses, safates...), llaudes (de begudes, conserves) i briks, etc. Contenidor blau (paper i cartró):
En aquest contenidor s'han de dipositar els envasos de cartró (caixes, safates, agrupadores...), així com els periòdics, revistes, papers d'embolicar, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupin el mínim espai dintre del contenidor.
Contenidor verd clar (vidre):
En la major part de les ocasions té forma d'iglú.
En cada localitat, l'Ajuntament és l'encarregat de la recollida
dels residus que posteriorment es traslladen a una de les plantes de
reciclatge per a completar el procés. Altres productes com les Piles voltaiques, olis, metalls, ordinadors, electrodomèstics... també són reciclables.
Són molts els Ajuntaments que ofereixen solucions per a la recollida d'aquest tipus de residus. En molts municipis existeixen els cridats «Punts nets». Es tracta de centres de recollida de residus perillosos per als quals no existeix un contenidor específic. En ells podem deixar tot tipus de productes sense cap cost evitant, així, contaminar el planeta.
En aquesta web (Organització de Consumidors i Usuaris) es pot localitzar el punt net més proper.
Un paper actiu que pot ocupar el consumidor comú, conscient de la necessitat de reduir els desaprofitaments, i per tant propiciar el reciclatge dels materials, és triar aquells productes els envasos dels quals són retornables, o fàcilment reciclables.
Per exemple: preferir les begudes els envasos de les quals són retornables o que el paper sigui correctament usat està en les nostres mans.
El cost de recollida i eliminació d'una tona d'escombraries és d'entre 120 i 46€ a Espanya.
A Espanya es llencen a l'any més de 300.000 tones de metalls. Això és un malbaratament de material. Si es recicla el vidre s'estalvia un 90% d'energia i per cada tona reciclada s'estalvien 1,2 tones de matèries primeres.
Recuperar dues tones de plàstic equival a estalviar una tona de petroli.
Per cada tona d'alumini llençada a l'abocador cal extreure quatre tones de bauxita (que és el mineral del que s'obté). Durant la fabricació es produïxen dues tones de residus molt contaminants i difícils d'eliminar.
Al reciclar una tona de paper se salven 17 arbres.
És evident que perquè es produeixi un bon reciclatge, la societat ha d'intervenir en el procés de classificació d'escombraries, aquest tema és poc debatut públicament tant des del punt de vista jurídic com tècnic, considerant que la classificació domèstica ha de ser un dret, mai una obligació.
Considerant que parteix de les nostres escombraries, contenidors i residus en general, el contribuent paga uns bons diners per a la seva recollida comuna, és abusiu pressionar a aquest que contribueixi a més amb un servei extra, i gratuït, com és la classificació i catalogació de les seves escombraries (moltes d'elles de dubtosa classificació).
Seria un incentiu, rebaixar en general el preu del rebut urbà de recollida d'escombraries; un bon gest, sens dubte per part de les Administracions locals, però que té la seva justificació, ja que parteix d'aquesta rebaixa es compensaria amb la quantitat que reben directament de les indústries de reciclatge.
Mai cal perdre de vista, que la classificació i catalogació d'escombraries per part del contribuent, és un servei gratuït que es realitza sense rebre cap contraprestació directa; a més de considerar que l'Administració Local rep una contribució per altra banda; d'aquesta manera s'evitaria que sempre paguem més, els de sempre, el ciutadans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario