Clair
Patterson va ser el científic que va determinar que l'edat de la
terra era d'uns 4.550 milions d'anys amb 70 anys de marge d'error per
mitjà d'un espectròmetre de masses. Els àtoms d'uranis radioactius
van transformant-se progressivament al llarg de milions d'anys en
àtoms mes estables fins que finalment es convertixen en plom, per la
qual cosa comptabilitzant la quantitat d'urani d'una roca s'havia
transformat en plom, per mitjà d'un espectròmetre de masses,
podries estimar l'edat en què es forme eixa roca. El problema va ser
que la contaminació de plom en l'atmosfera era tal que contaminaven
les mostres que intentava analitzar i lent 5 anys a poder crear una
habitació completament neta que li permetera poder analitzar les
seues mostres sense contaminar. Una vegada aconseguit va estar 20
anys de la seua vida lluitant contra la contaminació del plom i les
indústries que ho produïen.
Ara hem de
saber què és el plom i com afecta en el nostre organisme.
El plom és un
element que no realitza cap funció en l'organisme, però el que ho
fa realment tòxic és que és capaç de mimetitzar-se amb altres
elements com el ferro, el zinc o el calci, l'organisme ho confon amb
un d'estos elements essencials i els reemplaça. El plom es
distribuïx per l'organisme fins a aconseguir el cervell, el fetge,
els renyons i els ossos i es deposita en dents i ossos, on es va
acumulant amb el pas del temps. Per a avaluar el grau d'exposició
humana, se sol mesurar la concentració de plom en sang.
Des de quan
utilitzem el plom i per què?
El punt àlgid
de l'ús del plom va ser en els anys 20, quan es va descobrir el
tetraetilo de plom, que usaven com a antidetonant per a la gasolina,
la feia més estable i manejable. El plom pot accedir al nostre
organisme per mitjà d'inhalació, ingestió o per contacte amb la
pell. El tetraetilo de plom és soluble en greix i tan sols mitjana
tàcita de tetraetilo de plom sobre la pell pot suposar la mort.
El plom pot
causar diversos efectes no desitjats, com són:
Pertorbació
de la biosíntesis de hemoglobina y anemia.
Bogeria,
al·lucinacions i mort.
Increment de
la presión sanguínia.
Dany a los
riñones.
Avortament
espontani Pertorbació del sistema nerviós.
Dany al
cervell.
Disminució de
la fertilidad del home a través del dany en el esperma.
Disminució de
les habilitats d'aprenentatge dels xiquets.
Pertorbació
en el comportamientode els xiquets, com es agresión, comportament
impulsiu e hipersensibilidad.
Alteracions
greus en la percepció, equilibri i eco localització
La formació
de depòsits plúmbicos en les genives que formen una línia de color
gris clar blavós crida la “línia del plom” o “la línia de
Burton”.
On podem
trobar el plom hui en dia?
Hui en dia és
cada vegada mes escàs trobar ferralles o residus procedents de
canonades, planxes i altres aplicacions clàssiques del plom degut a
un ús decreixent del mateix. El plom és catalogat com un residu
perillós pel que la seua gestió ha de realitzar-se per mitjà de
gestors autoritzats i en instal·lacions amb el màxim respecte per a
la salut i el medi ambient. Els llocs on podem trobar al plom són
principalment en:
L'atmosfera.
Pintures.
Canonades i
cases antigues.
Bateries.
Barres de
llavis.
Bales
Plàstics,
ceràmics i vidres
Com es recicla
el plom?
El plom és un
material molt fàcil de reciclar, podent-se reutilitzar un número
indefinit de vegades i, encara que en totes elles se sotmeta a
processos de fusió i afine, el producte final (el cridat plom
secundari) és en tot semblant al primari obtingut a partir de
minerals. Mai ha sigut tan important corn ara recuperar i reciclar
els metalls continguts en els residus, i això, per una doble raó:
Els recursos minerals són limitats i no renovables. En el cas
concret del plom, a les reserves hui realment conegudes se'ls estima
una vida relativament curta. La valoració dels residus metal·lífers
per mitjà de la seua recuperació i reciclatge és la forma de
gestió dels mateixos més racionalment i ecològicament
recomendable...
En el cas del
plom, al llarg dels últims anys, la valoració dels seus residus ha
sigut fonamental per a abastir la major part de la demanda,
satisfent-se la resta per part de la metal·lúrgia primària, basada
en la mineria que, en els últims temps, roman estancada entorn dels
3 Mt de plom contingut, és a dir, prou menys de la mitat del consum
mundial. Ara com ara, són cada vegada més escassos les ferralles o
residus procedents de canonades, planxes i altres aplicacions
clàssiques del plom degut a un ús decreixent del mateix en
aquelles. En canvi, la bateria és la principal font dels esmentats
residus de plom degut a: Aproximadament el 75 % del plom lloc en els
mercats es dedica a la fabricació de bateries, la majoria d'elles
del tipus (SLI) . La vida de la bateria és limitada, menor que la
de l'automòbil, la qual cosa suposa que cada vehicle, al llarg de la
seua vida, rebutja diverses bateries, creant-se així un flux
continude residus plomosos de la dita procedència. Es tracta d'uns
residus considerats perillosos, la qual cosa fa obligada la seua
gestió, via valoració.
L'índex de
reciclatge del plom és major que el dels restants metalls i molt
superior al de la majoria dels restants materials.
La quantitat
de plom reciclatge obtinguda en el món és molt elevada, superant
àmpliament el 50% de la producció total de metall. Este percentatge
és major en l'Europa Occidental (60%) i als EUA (70%). L'índex de
recuperació de plom supera al dels restants metalls, tant ferris com
no ferris.
En conclusió diré que és important conéixer que és el plom, ser
conscient dels elements contenen plom en nostre dia a dia i intentar
evitarlo perquè ja hem pogut llegir com afecta este metall al
nostre organisme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario