viernes, 27 de abril de 2018

El plom en les nostres vides

   Amb aquesta entrada de Bitácola parlarem del plom en les nostres vides. Començarem amb una introducció amb les paraules del científic Clarir Paterson.
Clair Patterson va ser el científic que va determinar que l'edat de la terra era d'uns 4.550 milions d'anys amb 70 anys de marge d'error per mitjà d'un espectròmetre de masses. Els àtoms d'uranis radioactius van transformant-se progressivament al llarg de milions d'anys en àtoms mes estables fins que finalment es convertixen en plom, per la qual cosa comptabilitzant la quantitat d'urani d'una roca s'havia transformat en plom, per mitjà d'un espectròmetre de masses, podries estimar l'edat en què es forme eixa roca. El problema va ser que la contaminació de plom en l'atmosfera era tal que contaminaven les mostres que intentava analitzar i lent 5 anys a poder crear una habitació completament neta que li permetera poder analitzar les seues mostres sense contaminar. Una vegada aconseguit va estar 20 anys de la seua vida lluitant contra la contaminació del plom i les indústries que ho produïen.
Ara hem de saber què és el plom i com afecta en el nostre organisme.

El plom és un element que no realitza cap funció en l'organisme, però el que ho fa realment tòxic és que és capaç de mimetitzar-se amb altres elements com el ferro, el zinc o el calci, l'organisme ho confon amb un d'estos elements essencials i els reemplaça. El plom es distribuïx per l'organisme fins a aconseguir el cervell, el fetge, els renyons i els ossos i es deposita en dents i ossos, on es va acumulant amb el pas del temps. Per a avaluar el grau d'exposició humana, se sol mesurar la concentració de plom en sang.

Des de quan utilitzem el plom i per què?
El punt àlgid de l'ús del plom va ser en els anys 20, quan es va descobrir el tetraetilo de plom, que usaven com a antidetonant per a la gasolina, la feia més estable i manejable. El plom pot accedir al nostre organisme per mitjà d'inhalació, ingestió o per contacte amb la pell. El tetraetilo de plom és soluble en greix i tan sols mitjana tàcita de tetraetilo de plom sobre la pell pot suposar la mort.

El plom pot causar diversos efectes no desitjats, com són:
Pertorbació de la biosíntesis de hemoglobina y anemia.
Bogeria, al·lucinacions i mort.
Increment de la presión sanguínia.
Dany a los riñones.
Avortament espontani Pertorbació del sistema nerviós.
Dany al cervell.
Disminució de la fertilidad del home a través del dany en el esperma.
Disminució de les habilitats d'aprenentatge dels xiquets.
Pertorbació en el comportamientode els xiquets, com es agresión, comportament impulsiu e hipersensibilidad.
Alteracions greus en la percepció, equilibri i eco localització
La formació de depòsits plúmbicos en les genives que formen una línia de color gris clar blavós crida la “línia del plom” o “la línia de Burton”.

On podem trobar el plom hui en dia?

Hui en dia és cada vegada mes escàs trobar ferralles o residus procedents de canonades, planxes i altres aplicacions clàssiques del plom degut a un ús decreixent del mateix. El plom és catalogat com un residu perillós pel que la seua gestió ha de realitzar-se per mitjà de gestors autoritzats i en instal·lacions amb el màxim respecte per a la salut i el medi ambient. Els llocs on podem trobar al plom són principalment en:
L'atmosfera.
Pintures.
Canonades i cases antigues.
Bateries.
Barres de llavis.
Bales
Plàstics, ceràmics i vidres

Com es recicla el plom?
El plom és un material molt fàcil de reciclar, podent-se reutilitzar un número indefinit de vegades i, encara que en totes elles se sotmeta a processos de fusió i afine, el producte final (el cridat plom secundari) és en tot semblant al primari obtingut a partir de minerals. Mai ha sigut tan important corn ara recuperar i reciclar els metalls continguts en els residus, i això, per una doble raó: Els recursos minerals són limitats i no renovables. En el cas concret del plom, a les reserves hui realment conegudes se'ls estima una vida relativament curta. La valoració dels residus metal·lífers per mitjà de la seua recuperació i reciclatge és la forma de gestió dels mateixos més racionalment i ecològicament recomendable...
En el cas del plom, al llarg dels últims anys, la valoració dels seus residus ha sigut fonamental per a abastir la major part de la demanda, satisfent-se la resta per part de la metal·lúrgia primària, basada en la mineria que, en els últims temps, roman estancada entorn dels 3 Mt de plom contingut, és a dir, prou menys de la mitat del consum mundial. Ara com ara, són cada vegada més escassos les ferralles o residus procedents de canonades, planxes i altres aplicacions clàssiques del plom degut a un ús decreixent del mateix en aquelles. En canvi, la bateria és la principal font dels esmentats residus de plom degut a: Aproximadament el 75 % del plom lloc en els mercats es dedica a la fabricació de bateries, la majoria d'elles del tipus (SLI) . La vida de la bateria és limitada, menor que la de l'automòbil, la qual cosa suposa que cada vehicle, al llarg de la seua vida, rebutja diverses bateries, creant-se així un flux continude residus plomosos de la dita procedència. Es tracta d'uns residus considerats perillosos, la qual cosa fa obligada la seua gestió, via valoració.
L'índex de reciclatge del plom és major que el dels restants metalls i molt superior al de la majoria dels restants materials.
La quantitat de plom reciclatge obtinguda en el món és molt elevada, superant àmpliament el 50% de la producció total de metall. Este percentatge és major en l'Europa Occidental (60%) i als EUA (70%).  L'índex de recuperació de plom supera al dels restants metalls, tant ferris com no ferris.

En conclusió diré que és important conéixer que és el plom, ser conscient dels elements contenen plom en nostre dia a dia i intentar evitarlo perquè ja hem pogut llegir com afecta este metall al nostre organisme.

No hay comentarios:

Publicar un comentario